Tant l'expressió cal no com l'expressió no cal són adequades, depenent del sentit que es vulgui expressar.

La construcció cal no davant d'un verb en infinitiu indica obligació. Per exemple: 

Cal no oblidar els esdeveniments del passat ('No s'han d'oblidar els esdeveniments del passat').

En canvi, la construcció no cal davant d'un verb en infinitiu significa 'no és necessari'. Per exemple: 

No cal portar el passaport, amb el DNI n'hi ha prou ('No és necessari portar el passaport, amb el DNI n'hi ha prou').